PROCÉS D'AUDICIÓ I COM FUNCIONA

La vista i l’oïda són els sentits més rellevants de l’ésser humà. L'oïda ens ajuda a percebre els sons, el seu volum, el to, el timbre i la direcció de la qual provenen. També ens permet escoltar la veu, la música i el més important de tot, ens permet interactuar amb altres persones a través de la parla.

El sentit de l’audició permet desenvolupar una de les funcions característiques de l’espècie humana, el llenguatge, el qual és el canal del pensament, de l’expressió del sentiments, de les emocions i és una eina molt important per a l’aprenentatge, la convivència social així com per a la comunicació entre pares i infants des del moment del naixement.

La seva absència o disminució implica conseqüències a nivell personal, familiar, social, educatiu i cultural de gran importància.

Un nen que no sent no només no pot aprendre a parlar sinó que tampoc pot apropiar-se de la lectura i l’escriptura que són la base del desenvolupament cultural. Un adult que ha sentit durant la seva vida i per alguna raó deixa de tenir aquesta funció, presenta greus limitacions en les seves relacions interpersonals que poden afectar greument en tots els aspectes de la seva vida personal.

Parlar és la principal conseqüència funcional de l’audició. Ningú aprèn a llegir i escriure sense haver consolidat el seu codi lingüístic oral prèviament. És per això que l’ audició s’ha de considerar com una de les grans funcions dels éssers humans.

A continuació parlarem d’aquest òrgan tant petit i enginyós, de la seva estructura, i de la seva capacitat per rebre ondes sonores passant per les diferents parts de l’oïda fins a  transformar-les en un codi neural.

ANATOMIA DE L'ORELLA

 L'orella està formada per tres parts:

• Orella externa
• Orella mitjana
• Orella interna

Orella Externa

És la part exterior de l'orella i està composta per:

• Pavelló auricular - és l'única part visible de l'orella. El pavelló auricular és una estructura cartilaginosa (composta per cartílag i pell).
• Conducte auditiu extern - condueix el so des del pavelló auricular fins al timpà.
• Cara externa del timpà - és una membrana elàstica, semitransparent i una mica cònica que comunica el conducte auditiu extern amb l'orella.

Orella Mitjana

Part mitjana de l'orella, externament limita amb l'orella externa i internament amb l'orella interna.Està composta per:

• Cara interna del Timpà - els moviments de la membrana timpànica es transmeten a l'oïda interna per mitjà del moviment dels ossos de l'orella mitjana. 
• Caixa timpànica - es comunica amb la Rinofaringe i trompa d' Eustaqui, dins la caixa hi ha lligaments ,músculs especials i els ossicles  o cadena d' ossets composta per tres petits ossos:

                                             

•  Martell : que connecta amb la membrana timpànica.
• Enclusa:que connecta el Martell i l'Estrep mitjançant unes articulacions.
• Estrep: que uneix l'Enclusa a la finestra oval, és l'os més petit del cos humà. 

                                             

Orella Interna

Part interna de l'orella, externament limita amb l'orella mitjana, es troba dins de l'os temporal i esta composta per:

• Laberint - aquí hi trobem:

• Conductes semicirculars són tres tubets arquejats en semicercles, ubicats al vestíbul i situats en tres plans.

•  Vestíbul és la regió mitjana de l' oïda interna, en el seu interior hi ha l' utricle, i el sàcul.                        

•  Còclea o caragol és un sistema de tres  tubs diferents en espiral, un al costat de l' altre anomenats rampa vestibular, rampa mitjana i rampa timpànica.

               Hi ha diferents tipus de còclea o cargol:

• Còclea ossia: és un tub enrotllat sobre si mateix d' aspecte molt similar al d' un cargol, la seva longitud total aproximadament és de 32 - 35 mm. 
• Còclea membranosa o òrgan de Corti :està format per cèl·lules de suport, les cèl·lules ciliades sensorials, la membrana tectòria, i les fibres nervioses.

• Nervis - hi ha el nervi vestibulococlear  que al entrar en el conducte auditiu intern es divideix en dos branques: el nervi vestibular i el nervi coclear. També hi ha el nervi auditiu.

LA RUTA DEL SO

El so està format per ones acústiques que és propaguen en un medi sòlid, líquid o gas, aquestes ones, semblants a les que es produeixen en caure una pedra a l’aigua, són petites fluctuacions de pressió que es propaguen des de la font acústica (focus emissor), a través de l’aire (mitjà de transmissió) fins a la nostra orella (receptor). El so arriba a la nostra oïda gràcies a que les partícules que composen l’aire vibren i ens transmeten la seva oscil·lació. L’energia de les ones varia segons el medi on es propaga, a l’aire ho fa a 340m/s, es a dir, triga uns 3 segons en recórrer un quilòmetre.

Depenen de com es troben les ones es produïren els diferents sons: en els  sons aguts les ones estan molt juntes entre si i en els greus estan  separades. El nombre de vibracions que es produeixen en un determinat temps es denominen freqüències (mesurades en Hertz), l'ésser humà tan sols pot sentir els sons compresos entre 20 i 20.000Hertz , tant els inferiors (infrasons) com els superiors (ultrasons) són inaudibles per a l’oïda humana. De totes maneres el so que ens arriba no és un so pur sinó que està format per ones de diferents freqüències.

Fisiologia de l’audició

1. El so es transmet per l'aire des del focus emissor.
2. Les ones acústiques arriben al pavelló auricular que ajuden a captar-les.
3. El so penetra pel conducte auditiu fins la membrana timpànica,que transforma les ones en vibracions mecàniques.
4. El timpà, al vibrar, transmet  les vibracions al martell , l’enclusa i l’estrep que es colpegen suament entre si. 
5. Des de la cadena ossicular el so passa a l’oïda interna o laberint, allà les vibracions passen a dos líquids  diferents que es troben dins i fora de la còclea o cargol que son perilimfa i endolinfa. 
6. Dins el cargol es troba l’òrgan de Corti , que conté les cèl·lules ciliades o sensorials les quals produeixen una substància al ser estimulades pel moviment del líquid perilimfàtic.
7. La substància produïda per les cèl·lules ciliades estimula les terminacions nervioses del nervi vestibulococlear, que transformen l’estimulació mecànica en impuls nerviós. 
8. El nervi auditiu l’envia a les diferents zones del cervell especialitzada en la percepció del so , especialment el lòbul temporal.
9. El cervell ha d’interpretar l’impuls nerviós, el compara amb records que té emmagatzemats en la memòria per poder-los identificar, aquest seria el procés psicològic que conforma la percepció sonora.   

PROCÉS D'AUDICIÓ I COM FUNCIONA

EXERCICI

http://www2.gobiernodecanarias.org/educacion/17/WebC/eltanque/lossentidos/organosdelossentidos_p.html